Pejibaye pal vigorón

pejibaye-_3_
alicia nicaragua
pejibaye-_5_
pejibaye (2)
CARLES pejibaye (3)
pejibayera la nacional
pejibaye_ sal a la sopa
Pejibaye pa'l vigorón (38)
Pejibaye pa'l vigorón
pejibaye (2)
pep pejibaye
Pejibaye_Costa Rica_2006 (60)
pejbaye
Pejibaye pal vigorón (13)
marc taeger
Biel Capllonch (8)
pejibaye
Biel Capllonch (7)
Pejibaye pal vigorón (5)
Pejibaye pal vigorón (26)
15_Pejibaye pal vigorón_Gabriel Torres
Pejibaye pal vigorón (16)
Pejibaye_Costa Rica_2006 (27)
Pejibaye_Costa Rica_2006 (28)
pejibaye pal vigorón (5)
Pejibaye_Costa Rica_2006 (62)
pejibaye_ montse guillen_miralda (3)
pejibaye (8)
Pejibaye pal vigorón (28)
carles poy pejibaye
CARLES pejibaye
CARLES pejibaye (2)
Pejibaye_Costa Rica_2006 (50)
Pejibaye_Costa Rica
pejibaye (1)
CARLES pejibaye (1)
Pejibaye pal vigorón (37)

Sal a la sopa - Pejibaye pal vigorón es va inaugurar al Museu d'Art i Disseny Contemporani de Costa Rica just el dia de la commemoració de la Trobada de Cultures, dijous, 12 d'octubre a les 19.30 hores, i aquell dia es va convertir en una afirmació del reconeixement de les confluències i diferències entre Espanya, Costa Rica i Nicaragua, i que a més va ser una gran celebració on artistes i públic vam gaudir, d'una manera lúdica i alegre, les diverses formes i espais de les cultures d'on venim o interactuem.

Aquesta vegada la degustació culinària va ser a Costa Rica, concretament a San José. I és clar que barregem plats i begudes de Costa Rica, de Nicaragua i de Barcelona. El resultat va ser divers i crec que molt gustós. Un punt de sal i un pessic de vigorón.

Rolando i Roberto van fer el sofregit de ceba a rodanxes; van afegir pell de porc i ho van anar remenant fins a bronzejar els ingredients. Van afegir carn de porc a trossets, all molt, sal, xili dolç i orenga; van regirar bé, van afegir aigua bullent i blat de moro cascat i el van cuinar fins que la carn es va suavitzar i el blat de moro es va esponjar. Van afegir al final api, julivert i Xile i el van deixar bullir uns minuts. Aquesta beguda es diu Pozol tic.

Carles i Pep van portar com a aperitiu el vermut de Reus - Tarragona i el vi blanc del singular emplaçament geològic i microclima del Penedès.

Ernesto i José Alberto van col·locar en una olla gran un raïm de pejibayes desgranats, aigua que va sobrepassar els pejibayes, un os de jarret, sal i sucre. Els van cuinar al voltant d'una hora i van deixar refredar. Després Lucía va pelar-los i va preparar amb Mariamalia Pendones una mica de maionesa i de natilla. Pejibayes, Pegiballes o Pegivayes, en diuen.

Alícia i Oscar van fer servir una paella de fang cuit, perquè se senti l'aroma de llard vell i ceba cuita. Van posar la mantega de cap a foc lent; quan va escalfar, van afegir força ceba a rodanxes i la van sofrir fins que van estar d'auradetes les ribes. Van tirar els fesols precuits i una mica del brou on es van coure; van deixar bullir, fins que va començar a assecar. Hi tiressin l'arròs bullit i ho deixessin una estona sense regirar, fins que l'arròs i els fesols van estar una mica torrats. Després el van regirar fins que es va barrejar l'un amb l'altre. Ho van servir amb truita calenta i crema freda. Gall pinto Nica és el nom d'aquest deliciós plat.

Miralda i Montse seran els encarregats de portar el pa de llenya i el vi negre criat i envellit a la Rioja Alta per correspondre al gall pinto.

Federico va embolicar dues tasses de blat de moro cru en fulles de banana i les va amarrar com un tamal per poder cuinar la Chicha de blat de moro. Després ho va deixar així per diversos dies, perquè naixés el blat de moro. Quan la tija va tenir 60 centímetres, la va rentar i va cuinar en sis litres d'aigua i en una tapa de dolç. Quan el dolç es va diluir, el va fer fred en una gerra de fang, el va tapar amb tela amarrada al gollet i el va deixar fermentar per quatre dies. Al final Joaquim va afegir una arrel de gingebre, canyella en rages i clavets d'olor i bulli.

Per realitzar el Vigorón, Ernesto va ajuntar iuca sancochada (bullida), llardons torrat gruixut amb una mica de carn, amanida de col, tomàquet i vinagre de banana, ceba, chiltota i xile mico (xile vermell i verd petit) i el va servir en una fulla bullida de banana. I així Nina i Gabriel ens van delectar amb un Cava Brut Natura català, Biel va portar el Pacharán de Viana – Navarra, Marc va aparèixer amb un Orujo de Salvaterra do Miño i Sonámbulo va amenitzar el menjar amb algunes notes per tal de distingir adequadament el menjar que hem de fer durant les festes que envolten el dia 12 d'octubre.

Sal a la sopa - Pejibaye pal vigorón se inauguró al Museo de Arte y Diseño Contemporáneo de Costa Rica justo el día de la conmemoración del Encuentro de Culturas, jueves, 12 de octubre a las 19.30 horas, y ese día se convirtió en una afirmación del reconocimiento de las confluencias y diferencias entre España, Costa Rica y Nicaragua, y que además fue una gran celebración donde artistas y público disfrutamos, de una manera lúdica y desenfadada, las diversas formas y espacios de las culturas de dónde venimos o con los cuales interactuamos.

Esta vez la degustación culinaria fue en Costa Rica, concretamente en San José. Y claro mezclamos platos y bebidas de Costa Rica, de Nicaragua y de Barcelona. El resultado fue diverso y creo que muy gustoso. Un punto de sal y un pellizco de Vigorón.

Rolando y Roberto hicieron el sofrito de cebolla en rodajas; añadieron pellejo de cerdo y lo fueron revolviendo hasta broncear los ingredientes. Agregaron carne de cerdo en trocitos, ajo molido, achiote, sal, chile dulce y orégano;  revolvieron bien, añadieron agua hirviendo y maíz cascado y lo cocinaron hasta que la carne se suavizó y el maíz se esponjó. Añadieron al final apio, perejil y chile y lo dejaron hervir unos minutos. Esta bebida se llama Pozol tico.

Carles y Pep trajeron como aperitivo el vermut de Reus - Tarragona y el vino blanco del singular emplazamiento geológico y microclima del Penedés para acompañar a los pejibayes.

Ernesto y José Alberto colocaron en una olla grande un racimo de pejibayes desgranados, agua que sobrepasó los pejibayes, un hueso de jarrete, sal y azúcar. Los cocinaron alrededor de una hora y dejaron enfriar. Luego Lucía peló los pejibayes y preparó con Mariamalia Pendones un poco de mayonesa y de natilla. Pejibayes, Pegiballes ó Pegivayes, los llaman.

Alicia y Oscar usaron una sartén de barro cocido, para que se sienta el aroma de manteca añeja y cebolla cocida. Pusieron la manteca de res a fuego lento; cuando calentó, añadieron bastante cebolla en rodajas y la sofrieron hasta que estuvieron doraditas las orillas. Echaron los frijoles precocidos y un poco del caldo donde se cocieron; dejaron hervir, hasta que comenzó a secar. Echaran el arroz hervido y lo dejaran un rato sin revolver, hasta que el arroz y los frijoles estuvieron un poco tostados. Luego lo revolvieron hasta que se mezcló el uno con el otro. Lo sirvieron con tortilla caliente y crema fría. Gallo pinto nica es el nombre de este delicioso plato.

Miralda y Montse serán los encargados de traer el pan de leña y el vino tinto criado y envejecido en la Rioja Alta para corresponder al gallo pinto.

Federico envolvió dos tazas de maíz crudo en hojas de banano y las amarró como un tamal para poder cocinar la Chicha de maíz. Luego lo dejó así por varios días, para que naciera el maíz. Cuando el tallo tuvo 60 centímetros, lo lavó y lo cocinó en seis litros de agua y en una tapa de dulce. Una vez que el dulce se diluyó, lo echó frío en una tinaja de barro, lo tapó con tela amarrada al gollete y lo dejó fermentar por cuatro días. Al final Joaquín añadió una raíz de jengibre, canela en rajas y clavitos de olor y hierva.

Para realizar el Vigorón, Ernesto juntó yuca sancochada (hervida), chicharrón tostado grueso con un poco de carne, ensalada de repollo, tomate y vinagre de banano, cebolla, chiltota y chile mono (chile rojo y verde pequeñito) y lo sirvió en una hoja hervida de banano. Y así Nina y Gabriel nos deleitaron con un Cava Brut Nature catalán, Biel trajo el Pacharán de Viana – Navarra, Marc apareció con un Orujo de Salvaterra do Miño y Sonámbulo amenizó la comida con algunas notas a fin de distinguir adecuadamente la comida que debemos hacer durante las fiestas que rodean el día 12 de octubre.

Sal a la sopa - Pejibaye pal vigorón was inaugurated at the Museum of Contemporary Art and Design of Costa Rica just on the day of the commemoration of the Meeting of Cultures, Thursday, October 12 at 7:30 p.m., and that day became an affirmation of the recognition of the confluences and differences between Spain, Costa Rica and Nicaragua, and that it was also a great celebration where artists and the public enjoyed, in a playful and carefree way, the diverse forms and spaces of the cultures where we come from or with which we interact .

This time the culinary tasting was in Costa Rica, specifically in San José. And of course we mix dishes and drinks from Costa Rica, Nicaragua and Barcelona. The result was diverse and I think very tasty. A point of salt and a pinch of Vigorón.

Rolando and Roberto made the sliced onion sauce; they added pork skin and stirred it until the ingredients were tanned. They added pork in pieces, ground garlic, achiote, salt, sweet chili and oregano; they stirred well, added boiling water and cracked corn, and cooked until the meat was tender and the corn puffed up. They added celery, parsley and chili at the end and let it boil for a few minutes. This drink is called Pozol Tico.

Carles and Pep brought vermouth from Reus - Tarragona as an aperitif and white wine from the unique geological location and microclimate of Penedés to accompany the pejibayes.

Ernesto and José Alberto placed a bunch of shelled pejibayes in a large pot, water that exceeded the pejibayes, a shank bone, salt and sugar. They cooked them for about an hour and let them cool. Then Lucía peeled the pejibayes and prepared some mayonnaise and custard with Mariamalia Banners. Pejibayes, Pegiballes or Pegivayes, they call them.

Alicia and Oscar used a terracotta frying pan, so that the aroma of aged butter and cooked onion can be felt. They put the beef lard on a low heat; when it warmed up, they added a lot of sliced onion and sautéed it until the edges were golden. They added the pre-cooked beans and a bit of the broth where they were cooked; let it boil, until it began to dry. They will add the boiled rice and leave it for a while without stirring, until the rice and beans are slightly toasted. Then they stirred it until it was mixed with each other. They served it with a warm tortilla and cold cream. Gallo pinto nica is the name of this delicious dish.

Miralda and Montse will be in charge of bringing the wood-fired bread and the red wine raised and aged in Rioja Alta to match the gallo pinto.

Federico wrapped two cups of raw corn in banana leaves and tied them up like a tamale so he could cook the corn Chicha. Then he left it like this for several days, so that the corn would grow. When the stem was 60 centimetres, he washed it and cooked it in six litres of water and in a lid of candy. Once the sweet was diluted, he poured it cold into a clay jar, covered it with a cloth tied around the neck, and left it to ferment for four days. At the end Joaquín added a ginger root, cinnamon sticks and cloves and herbs.

To make the Vigorón, Ernesto put together parboiled (boiled) yucca, thick roasted pork rinds with some meat, cabbage salad, tomato and banana vinegar, onion, chiltota and chili mono (tiny red and green chili) and served it in a boiled banana leaf And so Nina and Gabriel delighted us with a Catalan Cava Brut Nature, Biel brought the Pacharán from Viana - Navarra, Marc appeared with an Orujo from Salvaterra do Miño and Sonámbulo enlivened the meal with some notes in order to properly distinguish the food we should make during the festivities surrounding October 12.